Es l’hora dels adeus
Tot s’acaba i la meva fase d’escrivitis ja ha passat.
Salut i passiu bé!
09/12/08 + Escrit a Cap mena de categoria + Comentaris (2)
La mesura de les receptes
Aquesta setmana la meva filla gran ha passat angines. Evidentment vam anar al pediatre, una pediatra en aquest cas. Després que en el nostre CAP canviessin cada dos mesos el metge, ara ens han dit que aquesta és la definitiva. Una noia eslava que, encara sort, entén el català, ha veure si hi ha sort i d’aquí poc també el parla. Tot i que de fet parla tan poc que potser no me n’adonaré.
Ens va receptar un antibiòtic que es pren un sol cop al dia (fantàstic!) que fa funcionat perfectament, la meva queixa però és en la mida que ens va receptar. Es tracta d’una d’aquests productes que s’han de barrejar amb aigua i que només duren uns dies, així que no es poden guardar. Pel seu pes la Nora s’havia de prendre 3,5 ml diaris durant cinc dies i ens van receptar un envàs de 37,5. Si feu la multiplicació veureu que vam pagar el doble del necessari. Tan complicat és ajustar la mida dels medicaments a les necessitats reals. Molts cops s’ha carregat el mort a les farmacèutiques, amb raó. En aquest cas, però el producte es presenta també en envasos de 15 ml i de 20 ml.
Tan complicat és que et receptin la mida correcta? Hi guanyaríem tots, cadascuna de les nostres butxaques, l’erari públic i el medi ambient, tret de les farmacèutiques, és clar.
07/11/08 + Escrit a Cap mena de categoria + Comentaris (1)
Acabat de llevar
Hi ha gent per tot. Aquest paio es dedica cada matí a fer-se un foto per veure com li queda el cabell en aixecar-se. Amb això ja n’hi hauria prou per anomenar-lo personatge, però és aquest xicot penja la seva foto diària al seu blog desde fa VUIT anys. Quin personatge!
21/10/08 + Escrit a Personatges + Comentaris (2)
Deezer
Brutal, acabo de topar amb aquesta magnífica pàgina on pots escoltar música de milers d’artistes de franc. Radios temàtiques, ràdios personalitzades, cerca de cançons….
Tot legal i de franc.
08/10/08 + Escrit a Segle XXI, Us recomano, Música + Sense comentaris »
Mort al copyright!
Fa temps que penso que el sistema de copyright actual és una bestiesa, en una societat tan canviant com la nostra que les obres no siguin de domini públic fins 70 anys després de la mort de l’autor em sembla una bogeria. Ara mateix, llevat d’unes quantes excepcions, els llibres i els discos tenen una vida comercial mitjana d’un any, de vegades molt menys. Altres, com les pel·lícules, gràcies als diferents sistemes d’exhibició (cine, videoclub, tele), la tenen d’uns quatre anys. En canvi t’has d’esperar uns 100 anys, perquè aquesta obra passi al domini públic, inversemblant! Sempre he cregut que el copyright hauria de tenir una vigència semblant a les patents, o sigui d’uns quinze anys des de la seva publicació, més que suficient per treure’n un rendiment comercial i que després passes al domini públic.
Per això existeix un moviment de “devolucionistes” que volen reduir aquesta cadència, en aquest bloc es parla llargament del tema i en aquest wiki (del mateix autor) n’hi ha un bon resum.
02/10/08 + Escrit a Segle XXI + Sense comentaris »
La mesura de la felicitat
Es pot mesurar la felicitat? Com pot treballar un mateix per augmentar la seva felicitat? Evidentment no és fàcil, s’han escrit volums i volums del tema i no seré jo qui hi trobi la solució, tan sols i aportaré el meu granet de sorra.
Hi ha dues formules per fer-ho, en realitat es tracta de la mateixa, però des de dos punts de vista. Es poden aplicar a qualsevol aspecte de les nostres vides, des dels més generals fins als més concrets.
Des del punt de vista del destí tindríem: Felicitat = Èxit / Expectatives. Així si les expectatives són superiors a l’èxit el que obtenim és frustració, no felicitat. Pel contrari si l’èxit és superior a les expectatives obtenim felicitat. Per tant per incrementar la nostra felicitat podem treballar dues variables, o bé n’augmentem l’èxit o bé en disminuïm les expectatives.
Des del punt de vista del camí tindríem: Felicitat = El que rebo / El que dono. Amb les que es poden fer les mateixes deduccions, si el que donem és superior al que rebem obtenim frustració i en cas contrari felicitat. Per tant per incrementar-la podem treballar dues variables, o bé augmentem el que rebem o bé disminuïm el que donem.
Com veieu en qualsevol aspecte de la nostra vida tenim quatre variables per treballar, i com a mínim dues, expectatives i el que dono, amb una vessant clarament subjectiva, i per tant emmotllable a la nostra voluntat. Proveu primer de jugar-hi amb petits aspectes de la vostra vida, com ara una pel·lícula, un joc o un llibre i a mida que comenceu a treure’n felicitat podeu provar d’aplicar-ho a altres aspectes més importants. No és fàcil, no us penseu, i tampoc cal estaria sempre a sobre, però aturar-se de tant i reflexionar-hi és ben sa.
Sort i felicitat per tots.
19/09/08 + Escrit a Cap mena de categoria + Sense comentaris »
Cotxes d’aire comprimit
Una de les novetats que ens espera el futur immediat són els cotxes d’aire comprimit. Aquests vehicles en comptes de gasolina utilitzaran aire a pressió, el que suposarà diverses avantatges:
- No contaminen, al contrari, deixen anar aire fred (entre 0 i 15 graus sota zero), el que redueix l’escalfor global que genera una ciutat.
- Seran més econòmics, bàsicament el preu d’un vehicle és conseqüència del seu pes. En un cotxe d’aire comprimit no calen bugies, ni silenciador, ni sistema de refrigeració, ni canvi de marxes…
- Tindran dos sistemes de càrrega, el que incorporarà el vehicle, només caldrà endollar-lo a la corrent amb unes 5 hores de càrrega, i el de les gasolineres, on es podrà carregar en uns pocs minuts.
- L’aire és molt econòmic! Amb les tarifes actuals fer uns 100 km costaria 0,75 euros, davant dels més de 5 euros que costa fer-los amb un de gasolina.
- No contaminen, al contrari, deixen anar aire fred (entre 0 i 15 graus sota zero), el que redueix l’escalfor global que genera una ciutat.
- Seran més econòmics, bàsicament el preu d’un vehicle és conseqüència del seu pes. En un cotxe d’aire comprimit no calen bugies, ni silenciador, ni sistema de refrigeració, ni canvi de marxes…
- Tindran dos sistemes de càrrega, el que incorporarà el vehicle, només caldrà endollar-lo a la corrent amb unes 5 hores de càrrega, i el de les gasolineres, on es podrà carregar en uns pocs minuts.
- L’aire és molt econòmic! Amb les tarifes actuals fer uns 100 km costaria 0,75 euros, davant dels més de 5 euros que costa fer-los amb un de gasolina.
Aquesta empresa catalana n’està preparant el disseny i la fabricació. Segons les seves declaracions el primer model, pensant bàsicament com a vehicle de ciutat, i especialment dirigit als taxistes, tindrà una autonomia de 200 o 300 km o d’unes 8 hores de marxa i una velocitat màxima de 70 km/h.
Tenen altres projectes com ara vehicles híbrids aire/gasolina que podrien tenir un consum mitjà d’un litre i mig cada 100 km i una velocitat màxima de 160 km/h, o “autobusos/trens/tramvies” urbans, vehicles amb rodes com les d’un cotxe, però amb una capacitat de fins a 135 persones amb un cost d’uns dos euros i mig per cada 100 km, el que podria significar transport públic gratuït a cada ciutat o a cada poble!
Els veurem ben aviat pels carrers? Els més optimistes diuen que l’any que ve estaran al mercat. Jo espero veure’ls abans no acabi la dècada.
04/09/08 + Escrit a Segle XXI + Comentaris (5)
Nocturna
Nocturna és una pel·lícula de dibuixos animats d’un duo català, Adrià Garcia i Víctor Maldonado, especialment recomanable pel doll d’imaginació que s’hi desplega. Realment, en aquest sentit, no té res a envejar als mestres mundials (Pixar i Miyazaki), només un guió un pèl simple la deixa lluny d’aquests mestres. La seva imaginaria està clarament influenciada per Tim Burton i per Miyazaki, però amb un toc propi que la fa única.
Una petita joia de 80 minuts per petits i grans. No us la perdeu, i a més la teniu en català.
Sinopsi:
Una sobtada apagada d’estrelles amenaça de deixar la nit sumida en la més profunda foscor. Tim, un nen espantadís que viu en un orfenat, s’omplirà de valor per resoldre aquest desastre enfrontant-se a la seva pròpia ombra, que és fruit de les seves pors. Per aconseguir-lo se submergirà en una emocionant aventura a través de Nocturna, un món paral·lel que sorgeix cada nit quan ens quedem dormits. Allí descobrirà a tots els éssers i criatures que fan que la nit sigui més o menys plàcid, i amb els qui emprendrà un fabulós viatge per intentar rescatar a la seva estrella estimada.
26/08/08 + Escrit a Us recomano, Cinema i tele + Sense comentaris »
Un petit moment de felicitat, I
El murmuri de les fulles d’un arbre centenari bellugades pel vent mentre reflexen la llum del sol.
Aquesta foto té poc a veure-hi, però m’ha semblat brutal. És el reflex d’uns arbres sobre un estany amb fulles caigudes. © Nilsa
17/08/08 + Escrit a Cap mena de categoria + Sense comentaris »
Els llibres de Lost
A la pàgina web de Lost han publicat la llista de llibres que apareixen a la sèrie amb una referència al capítol, diàleg, escena…
Com que m’ha fet gràcia he recopilat la llista i he buscat els que estaven traduïts al català o castellà. Qualsevol excusa és bona per llegir!
M’ha fet mandra fer-ho amb tots, així que només he cercat els de la primera.
Primera temporada:
Illa d’Aldous Huxley. En català publicat per Proa en la col·lecció A tot vent 151. Anys 70.
Desconec l’obra de Huxley a part d’Un món feliç. Miraré a la biblioteca a veure què…
Walden Dos de B. F. Skinner. En castellà publicat per Martinez Roca el 1984.
Diuen que una obra polèmica, protofascista escrita per un psicòleg controvertit. Serà qüestió de donar-li un cop d’ull.
Alícia en terra de meravelles de Lewis Caroll. En català publicat per Joventut el 1992
Tinc l’edició de Joventut i és preciosa.
El cor de les tenebres de Joseph Conrad. En català publicat per Edicions 62 el 2002
Aquest me l’apunto, el buscaré a la biblioteca.
El turó de Watership de Richard Adams. En català publicat per Edhasa el 1989.
No he trobat cap imatge. Un llibre molt inspirador sobre la vida dels conills (és una novel·la d’aventures!)
Senyor de les mosques de William Golding. En català publicat per Edicions 62 el 2002.
Un llibre magnífic totalment recomanable per tota mena de públic.
A wrinkle in time de Madeline L’Engle. No he trobat cap traducció.
Harry Potter i la pedra filosofal de J.K. Rowling. En català publicat per Empuries.
El fenomen Potter no m’interessa gaire.
Memòries d’una geisha. Arthur Golden. En català publica per Edicions 62.
Un bestseller, no sóc d’aquesta mena de literatura, però li donaré una oportunitat.
Segona temporada
Barba blava de Charles Perrault.
An ecg workout: exercices in arrythmia interpretation. Jane Huff
Dirty work. Stuart Woods
High Hand. Gary Phillips
Rainbow six. Tom Clancy
The third policeman. Flann O’brien
The turn of the screw. Henry james
After all these years. Susan Isaacs
Hindsights: the wisdom and breakthroughs of remarkable people. Guy kawasaki
An occrurrence at owl creek bridge. Ambrose Bierce
Bad Twin. Gary Troup
Bonjour, babar. Jean de Brunhoff
Lancelot. Walker Percy
The brothers Karamazow. Dostoyesvsky
Areyou thre god? It’s me margaret. Judy Bloom
Musset: Pesies completes, tome 1
Little red riding hood. The brothers grimm
Our mutual friend. Charles dickens
Tercera temporada
A tale of two cities. Charles Dickens
Carrie. Stephen King
Of Mice and Men. John Steinbeck
A brief History of time. Hawking
Laughter in the dark. Nabokov
Stranger in a stange land. Heinlein
The fountainhead. Ayn Rand
Evil under the sun. Agatha Christie
Jurassic Park. Crichton
Catch-22. Joseph Heller
The Oath. John Lescroart
Afro-asian world: a cultural understanding. Kolevzon
The coalwood way. Homer Hicklam
The stone Leopard. Colin Forbes
A través de l’espill. Lewis carroll
Quarta temporada
On the road. Kerouac
The invention of morel. Adolfo Bioy Caseres
Valis. Dick
Slaughterhouse Five. Vonnegut.
Survivors of the chancellor. Jules verne.
27/07/08 + Escrit a Cap mena de categoria, Coneixement inútil + Sense comentaris »
