Jo mateix

Som-hi tots junts a cantar amb el més galàctic de tots els músics:

Els indis tenen coca allà al Perú
Els ianquis, coca-cola refrescant
Els catalans, la coca de llardons
I l’estupenda coca de Sant Joan

No us penseu pas que això és una bicoca,
Voler anar de verbena i ser una coca
El personal se’m vol endur a la boca
Del més espavilat al més tanoca.

Deu ser la confitura que els provoca
Només sortir al carrer tothom s’hi aboca
M’han dit que aquest destí és el que em pertoca
Però a mi, de gràcia no m’en fa ni gota

Sóc una coca, i se ei que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.

S’haurà de fer passar per una oca
Si no, se’m menjaran aquestes locas
O disfressar-se de foca
Sols pensar-ho em fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant.

Ens és igual si n´hi ha molta o poca
Perquè ens agrades més que la tapioca.
Ja et pots ben amargar sota una roca
I si ara t’atrapem et mengem tota

Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons

M’hauré de fer passar per una coca
Si, no se’t menjaran aquestes locas
O disfressar-me de foca
Sols pensar-ho ens fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant
Sóc, de totes, la més elegant
És la coca de Sant Joan.

Joan Sisa