Jo mateix

Darren Aronofsky ja apuntava bones maneres a Pi (peli independent filmada en blanc i negre) aquestes, però, no només s’han confirmat amb Réquiem por un sueño, sinó que s’han superat del tot. Treballa un quants d’experiments visuals totalment reeixits com la multivisió, un recurs que utilitza poc a la pel·lícula i que té un potencial enorme o les seqüències accelerades en el moment de drogar-se. Experiments al servei de la història de quatre personatges a la recerca d’un somni que utilitzen uns mitjans, les drogues, que no poden ser controlats i que els porten cap a una espiral del que difícilment se’n pot sortir. La interpretació de Ellen Burstyn ratlla la perfecció, estava nominada a l’Oscar per aquest film i si els acadèmics tinguessin dos dits de front li haurien donat (li van donar a Julia Roberts per Erin Brockovich, ni punt de comparació). Finalment dir que la bellesa de la música de Kronos Quartet envolta les imatges més dures vestint-les de subtilesa.

Réquiem por un sueño, us la recomano