Jo mateix

Fa un parell de dies que, per circumstàncies que no venen al cas, estic fent un cop d’ull a les revistes que omplen les lleixes de les llibreries. A part de constatar que el revistari català és ben minso i que les revistes per adults, les de decoració i les de xafarderies n’ocupen bona part, també he descobert tres revistes que m’han fet reflexionar sobre la meva afició.
Jo sóc jugador de rol, també jugo sovint a jocs de tauler o cartes, però bàsicament sóc rolero. Als quioscos no pots trobar cap revista que parli d’aquesta mena de jocs i en canvi si pots trobar revistes que parlen de tatuatges, de marihuana o de patchwork. Revistes temàtiques i cares enfocades a un públic molt concret, però que semblen gaudir de bona salut. En canvi, tots els intents de fer una revista de rol (o de jocs de taula en general) han fracassat. Si aquestes aficions tenen una revista a tots els quioscos i són aficions minoritàries, redéu quants roleros som? Quatre gats i mal comptats, la majoria endogàmics i sectaris…
Vatua, no em podia haver dedicat a la papiroflèxia o a cultivar bonsais?

Ara que tothom té adsl amb trucades incloses, segur que us toca molt el que no sona haver d’utilitzar un 902. Aquests números no estan inclosos dins la gratuïtat i els cobren, i prou cars, a part. Però darrera un 902 hi ha un número normal, un 972, un 93 o el que sigui, números que si serien de franc, si el sabéssiu, és clar.
Per poder-los esbrinar a la xarxa es troba aquest wiki que lliga el 902 dels pebrots amb un número provincial amb una senzilla cerca. A més disposa d’una versió descarregable, d’aquesta manera si cal trucar a la teva companyia d’adsl perquè t’has quedat sense internet, podràs fer-ho sense pagar.

L’altre dia em vaig emocionar. La meva filla gran, que acaba de fer tres anys, es desperta i em diu:

- Hi havia un conill molt gros, gros. Així

I obre del tot els braços per ensenyar-m’ho. On ha vist el conill? Pensava jo

- Jo volava, però sense moure els braços.

Que diu ara? Això és que ha somiat!

-Hi havia molts conills petits, petits, petits, Un conill molt gros i molts conills petits.

El primer somni que m’explica la meva filla. Se’m humitegen els ulls només de pensar-hi.

-I he tornat volant al llit

Ep! Això és el clàssic simptoma d’un viatge astral. Vatua! La meva filla fa viatges astrals? Si no sabia ni que somiés.
Jo de petit també recordo fer-ne, però de gran…. Només molt tant en tant, i quan tinc prou energia, vaig a visitar una amiga, però tot i saber que hem connectat no soc capaç de recordar res.

Ai, quina emoció, la meva filla somia i fa viatges astrals.