Somni d’infant
L’altre dia em vaig emocionar. La meva filla gran, que acaba de fer tres anys, es desperta i em diu:
- Hi havia un conill molt gros, gros. Així
I obre del tot els braços per ensenyar-m’ho. On ha vist el conill? Pensava jo
- Jo volava, però sense moure els braços.
Que diu ara? Això és que ha somiat!
-Hi havia molts conills petits, petits, petits, Un conill molt gros i molts conills petits.
El primer somni que m’explica la meva filla. Se’m humitegen els ulls només de pensar-hi.
-I he tornat volant al llit
Ep! Això és el clàssic simptoma d’un viatge astral. Vatua! La meva filla fa viatges astrals? Si no sabia ni que somiés.
Jo de petit també recordo fer-ne, però de gran…. Només molt tant en tant, i quan tinc prou energia, vaig a visitar una amiga, però tot i saber que hem connectat no soc capaç de recordar res.
Ai, quina emoció, la meva filla somia i fa viatges astrals.
04/12/07 + Escrit a Cap mena de categoria +
