Jo mateix

Mai no he estat una persona propensa al materialisme, però si que tinc tendència a acumular material d’oci: llibres, cassettes, cds, dvds, jocs… Fa temps que aquestes possessions em pensen, per sort els cassettes han passat a la història i amb un acte purificador els vaig portar tots a la deixalleria i els cds i dvds, gràcies a internet també han caigut a l’oblit. D’aquesta manera he après que ja no sento gairebé plaer en la possessió de l’objecte, moltes vegades ocult darrera excuses com, ho guardo per tornar-ho a veure/escoltar/llegir (mentida, gairebé mai es fa), ho guardo pels meus fills (mentida, quants discos o llibres heu aprofitat dels vostres pares?), sinó que el plaer està en l’ús. Així que m’estic desprenent de mica en mica de tot el material i procuro minimitzar les compres, que tots tenim afanys consumistes, i fer servir les biblioteques i les descàrregues d’internet per sadollar les meves inquietuds.

Tot façana

El nostre país estem últimament acostumats a treballar l’exterior i no l’interior. Només cal mirar la polèmica dels rètols en català. Jo estic cansat d’entrar a botigues on a fora està tot en català i a dins no hi ha ningú capaç d’entendre’t.
L’última és el google. Des de fa uns mesos està actiu el google.cat tot en un perfecte català, però el fons… ai el fons. Que passa quan fas una cerca en català? Doncs que en realitat la fa la versió espanyola, i per tant les primeres pàgines en aparèixer són en castellà. Proveu per exemple a buscar wikipedia, la catalana és la tercera opció. En aquest cas no és molt greu, però et pots trobar que el primer enllaç català sigui a la tercera pàgina. Això no passa a cap google (si busques a google.fr les primeres són en francès, si busques a .de les primeres són en alemany, etc.). O sigui façana sense fons.
Altres coses absurdes, bé més que absurdes demostren que el català és de segones, si fas una cerca d’imatges d’octopus o de pop et diu, proveu també: pulpo. En canvi, si ho fas a google.fr (ho has de fer en francès sinó et redirecciona a l’espanyol) i busques octopus, no et diu pas que busquis poulpe.
En resum google d’aparador.

Arran de llegir un article sobre endemismes he descobert dues bestioles que no fa tants anys poblaven les nostres contrades i que avui en dia són més que desconegudes.

El primer és l’erc, Capra pyrenaica pyrenaica (cap analogia política sisplau), també coneguda com a bucarda (el seu nom en aragonès) molt abundant a les dues vessants del Pirineu tan sols fa dos segles. La desaparició d’aquest animal és especialment greu, ja que s’ha produït per la caça esportiva indiscriminada. No hi ha cap excusa l’home n’és directament responsable.

Il·lustració de principi del segle XX

L’altre és el cebre (si s’escriu així), Equus hydruntinus, un ase ancestral que ser capaç de sobreviure des del pleistocé (la primera referència fòssil és del 300.000 abans de crist) fins cap el 1500 i que és el pare (o rebesavi) del nostre ase català. En portuguès també es diu cebre i fou per aquest motiu que quan veieren per primer cop a l’Àfrica un animal a ratlles d’una aparença semblant el bategaren com a zebra.

Pintada rupreste