Riquesa perduda
Arran de llegir un article sobre endemismes he descobert dues bestioles que no fa tants anys poblaven les nostres contrades i que avui en dia són més que desconegudes.
El primer és l’erc, Capra pyrenaica pyrenaica (cap analogia política sisplau), també coneguda com a bucarda (el seu nom en aragonès) molt abundant a les dues vessants del Pirineu tan sols fa dos segles. La desaparició d’aquest animal és especialment greu, ja que s’ha produït per la caça esportiva indiscriminada. No hi ha cap excusa l’home n’és directament responsable.
Il·lustració de principi del segle XX
L’altre és el cebre (si s’escriu així), Equus hydruntinus, un ase ancestral que ser capaç de sobreviure des del pleistocé (la primera referència fòssil és del 300.000 abans de crist) fins cap el 1500 i que és el pare (o rebesavi) del nostre ase català. En portuguès també es diu cebre i fou per aquest motiu que quan veieren per primer cop a l’Àfrica un animal a ratlles d’una aparença semblant el bategaren com a zebra.
Pintada rupreste
07/03/08 + Escrit a Coneixement inútil +
De fet de Capra pyrenaica encara se’n troba als Ports de Beseit (i altres serres Mediterrànies) - però si que es va extingir del Pirineu per culpa de l’home.
Comment by Quim — 19/03/08 @ 17:43
La subespècie Capra pyrenaica hispanica és la que sobreviu als Ports de Beseit. L’extinta és la Capra pyrenaica pyrenaica.
Comment by Jo — 19/03/08 @ 19:48