Jo mateix

La passada nit vaig tenir l’oportunitat de provar el joc Prime Time Adventures, que he traduït com Aventures de màxima audiència, el joc del drama televisiu. Es tracta d’un joc de rol dels anomenats story games, o sigui jocs narratius. Aquesta mena de jocs se centren en la creació conjunta d’una història més que no en la simulació de les accions (com fa un joc de rol tradicional). El positiu, no cal preparació, el negatiu, comparat amb un joc de rol tradicional requereix un esforç més gran a tots els participants. El resultat, però, és altament satisfactori, us faig un resum d’aquesta primera sessió on vam crear la sèrie i vam fer una ronda d’escenes de l’episodi pilot, fins que el cansament ens va vèncer:
La sèrie té el títol provisional de Beverly Hill Houses, la protagonitzen quatre empleats d’una immobiliària (Beverly Hill Houses) dedicada a la venda de mansions i apartaments de luxe a Los Angeles. La sèrie és un drama amb tocs de comèdia i algun misteri per descobrir, on tots els protagonistes, tot i que seriosos, tenen un petit toc estripat que hi posa humor.

Escena 1: Els protagonistes es troben a la sala de reunions de l’oficina amb el seu cap. Aquest els anuncia que acaba de vendre’s l’empresa a Immo Los Panchos, una immobiliària d’hispans de tercera categoria que amb estil de televenda s’està fent amb el mercat. Els anuncia que ja es poden espavilar a vendre si volen conservar el lloc de treball quan l’absorció es realitzi el mes vinent. Després de deixar anar la bomba se’n va.
Els protagonistes són:
- Recepcionista: És una dona ambiciosa, manipuladora i amb una falsa simpatia que utilitza la seva posició de recepcionista i administrativa a l’oficina per saber-ho tot de tothom. Tot i que la resta de personatges no ho saben, ella ja coneixia l’operació, perquè fa fúting amb un dels Panchos, el qual ja li ha assegurat el lloc de treball. Sol anar a la seva perruqueria a xafardejar i a malparlar dels seus companys de feina.
- Advocat: És un home atractiu de mitjana edat amb fòbia el compromís, és incapaç de mantenir cap relació seriosa. Està acostumat a portar un gran ritme de vida i, encara que no tindria problemes a trobar una altra feina, no vol perdre les altes comissions que s’enduu a la immobiliària. Sol anar a fer-se massatges tailandesos on pot relaxar-se i deixar-se anar.
- El putot berbenero: Una dona amb uns encants innegables (les peles que s’ha gastat en operacions) que no dubta a utilitzar-los per escalar, tota una trepa. És addicte a la cocaïna i un antic ex marit desgraciat l’atabala prou sovint demanant-li diners. Té flashbacks de la seva infantesa i adolescència on es veuen els motius de la seva conducta.
- La venedora que genera confiança: És una dona grassa, simpàtica i lletja permanentment gelosa, del putot per la seva inhibició, de l’advocat pel seu èxit, de la recepcionista per la seva simpatia… És molt pilota. Viu a casa els pares i té una relació molt estreta amb la seva mare a la que adora. No pot evitar aixecar-se de matinada i atacar la nevera.

La recepcionista punxa els companys dient “Vaja, ara us haureu de buscar feina, no?” El putot l’acusa de saber alguna cosa dels Panchos, però aquesta es posa a plorar i acusar-la de dir mentides. Al final totes dues queden malament davant els seus companys.

Escena 2:
La venedora que genera confiança té una cita amb els Beckham per ensenyar-los una mansió. Ella no té gens de ganes de vendre, està indignada amb la situació i fa l’impossible per mostrar els defectes de la casa. La Victoria, però, ho veu com una mostra de confiança i tot i trencar-se un taló amb un forat en el parquet decideix comprar la casa. En firmar el document la venedora està clarament indignada, mentre de fons es veu un membre de Los Panchos mirant-los i apuntant alguna cosa a la llibreta.

Escena 3:
Després de les males noves el putot berbenero necessita cocaïna i acudeix al seu proveïdor habitual un camell del barri hispà. Es troben en un carreró que put a pixats, mentre de fons se senten els sorolls dels motors tunning de la penya del barri fent curses pels carrers. Quan li compra la droga se li acut que sent hispà potser sap alguna cosa dels Panchos. El camell li insinua que si vol saber res li haurà de donar alguna cosa més, així que ella l’engrapa de l’entrecuix i es posen a cardar com porcs recolzats contra un contenidor. Un cop el paio ha acabat li explica que els Panchos són un càrtel de traficants de drogues i que les immobiliàries només són per blanquejar.

Escena 4:
L’advocat arriba a casa seva, pensant amb la seva actual xicota, porten unes setmanes junts i ja comença a ser hora de tallar. Obre el calaix de la tauleta per agafar una cosa quan hi troba el diafragma de la seva xicota, això ja l’angoixa, però quan l’agafa i veu que està trencat és posa histèric, en pocs segons li passa pel cap tot el que li espera, el matrimoni, els sogres, els fills… No li queda més remei que prendre’s unes pastilles per tranquil·litzar-se. En aquell moment sona el telèfon, són Los Panchos demanant per l’advocat. Ell, però, està histèric i mig afogat per les pastilles, així que s’hi posa la seva dona de la neteja, una dona molt sincera que els hi explica la situació fil per randa. Evidentment perd molts punts davant els seus futurs caps.

Escena 5:
La recepcionista està a la perruqueria explicant les noves a les amigues, quan una clienta fa un comentari sobre el seu fill i el Panchos. Ella no en vol sentir parlar i es posa a l’assecador, tot i que ella no ho sent, la clienta confirma a l’audiència la relació dels Panchos amb les drogues.

Aquí ho vàrem deixar per una altra ocasió, de tardes, millor que de nit, per progressar amb la trama.