La mesura de la felicitat

Es pot mesurar la felicitat? Com pot treballar un mateix per augmentar la seva felicitat? Evidentment no és fàcil, s’han escrit volums i volums del tema i no seré jo qui hi trobi la solució, tan sols i aportaré el meu granet de sorra.

Hi ha dues formules per fer-ho, en realitat es tracta de la mateixa, però des de dos punts de vista. Es poden aplicar a qualsevol aspecte de les nostres vides, des dels més generals fins als més concrets.

Des del punt de vista del destí tindríem: Felicitat = Èxit / Expectatives. Així si les expectatives són superiors a l’èxit el que obtenim és frustració, no felicitat. Pel contrari si l’èxit és superior a les expectatives obtenim felicitat. Per tant per incrementar la nostra felicitat podem treballar dues variables, o bé n’augmentem l’èxit o bé en disminuïm les expectatives. 

Des del punt de vista del camí tindríem: Felicitat = El que rebo / El que dono. Amb les que es poden fer les mateixes deduccions, si el que donem és superior al que rebem obtenim frustració i en cas contrari felicitat. Per tant per incrementar-la podem treballar dues variables, o bé augmentem el que rebem o bé disminuïm el que donem. 

Com veieu en qualsevol aspecte de la nostra vida tenim quatre variables per treballar, i com a mínim dues, expectatives i el que dono, amb una vessant clarament subjectiva, i per tant emmotllable a la nostra voluntat. Proveu primer de jugar-hi amb petits aspectes de la vostra vida, com ara una pel·lícula, un joc o un llibre i a mida que comenceu a treure’n felicitat podeu provar d’aplicar-ho a altres aspectes més importants. No és fàcil, no us penseu, i tampoc cal estaria sempre a sobre, però aturar-se de tant i reflexionar-hi és ben sa. 

Sort i felicitat per tots. 


19/09/08 + Escrit a Cap mena de categoria + Sense comentaris »


Cotxes d’aire comprimit

Una de les novetats que ens espera el futur immediat són els cotxes d’aire comprimit. Aquests vehicles en comptes de gasolina utilitzaran aire a pressió, el que suposarà diverses avantatges:
   - No contaminen, al contrari, deixen anar aire fred (entre 0 i 15 graus sota zero), el que redueix l’escalfor global que genera una ciutat.
   - Seran més econòmics, bàsicament el preu d’un vehicle és conseqüència del seu pes. En un cotxe d’aire comprimit no calen bugies, ni silenciador, ni sistema de refrigeració, ni canvi de marxes…
   - Tindran dos sistemes de càrrega, el que incorporarà el vehicle, només caldrà endollar-lo a la corrent amb unes 5 hores de càrrega, i el de les gasolineres, on es podrà carregar en uns pocs minuts.
   - L’aire és molt econòmic! Amb les tarifes actuals fer uns 100 km costaria 0,75 euros, davant dels més de 5 euros que costa fer-los amb un de gasolina.

Aquesta empresa catalana n’està preparant el disseny i la fabricació. Segons les seves declaracions el primer model, pensant bàsicament com a vehicle de ciutat, i especialment dirigit als taxistes, tindrà una autonomia de 200 o 300 km o d’unes 8 hores de marxa i una velocitat màxima de 70 km/h.

 

Tenen altres projectes com ara vehicles híbrids aire/gasolina que podrien tenir un consum mitjà d’un litre i mig cada 100 km i una velocitat màxima de 160 km/h, o “autobusos/trens/tramvies” urbans, vehicles amb rodes com les d’un cotxe, però amb una capacitat de fins a 135 persones amb un cost d’uns dos euros i mig per cada 100 km, el que podria significar transport públic gratuït a cada ciutat o a cada poble!

Els veurem ben aviat pels carrers? Els més optimistes diuen que l’any que ve estaran al mercat. Jo espero veure’ls abans no acabi la dècada.

04/09/08 + Escrit a Segle XXI + Comentaris (5)