Fa temps que penso que el sistema de copyright actual és una bestiesa, en una societat tan canviant com la nostra que les obres no siguin de domini públic fins 70 anys després de la mort de l’autor em sembla una bogeria. Ara mateix, llevat d’unes quantes excepcions, els llibres i els discos tenen una vida comercial mitjana d’un any, de vegades molt menys. Altres, com les pel·lícules, gràcies als diferents sistemes d’exhibició (cine, videoclub, tele), la tenen d’uns quatre anys. En canvi t’has d’esperar uns 100 anys, perquè aquesta obra passi al domini públic, inversemblant! Sempre he cregut que el copyright hauria de tenir una vigència semblant a les patents, o sigui d’uns quinze anys des de la seva publicació, més que suficient per treure’n un rendiment comercial i que després passes al domini públic.
Per això existeix un moviment de “devolucionistes” que volen reduir aquesta cadència, en aquest bloc es parla llargament del tema i en aquest wiki (del mateix autor) n’hi ha un bon resum.