La mesura de les receptes
Aquesta setmana la meva filla gran ha passat angines. Evidentment vam anar al pediatre, una pediatra en aquest cas. Després que en el nostre CAP canviessin cada dos mesos el metge, ara ens han dit que aquesta és la definitiva. Una noia eslava que, encara sort, entén el català, ha veure si hi ha sort i d’aquí poc també el parla. Tot i que de fet parla tan poc que potser no me n’adonaré.
Ens va receptar un antibiòtic que es pren un sol cop al dia (fantàstic!) que fa funcionat perfectament, la meva queixa però és en la mida que ens va receptar. Es tracta d’una d’aquests productes que s’han de barrejar amb aigua i que només duren uns dies, així que no es poden guardar. Pel seu pes la Nora s’havia de prendre 3,5 ml diaris durant cinc dies i ens van receptar un envàs de 37,5. Si feu la multiplicació veureu que vam pagar el doble del necessari. Tan complicat és ajustar la mida dels medicaments a les necessitats reals. Molts cops s’ha carregat el mort a les farmacèutiques, amb raó. En aquest cas, però el producte es presenta també en envasos de 15 ml i de 20 ml.
Tan complicat és que et receptin la mida correcta? Hi guanyaríem tots, cadascuna de les nostres butxaques, l’erari públic i el medi ambient, tret de les farmacèutiques, és clar.
07/11/08 + Escrit a Cap mena de categoria +
Bé.. la veritat es que en això dels medicaments… jo sóc partidari que sempre sobri quelcom de quantitat a que no pas que vagi “justa”…
En preparacions líquides sempre hi ha el risc que es vesi una cullerada o dos.. .en pastilles sempre et poc caure al terra o sota el sofà… O si ets dels que talla una part del plástic de les pastilles per poder prendre-les fora de casa.. .en cas que es perdin o es quedin a l’abric que s’ha quedat a l’oficina… no farás curt…
Total… que sempre va bé que “sobri una mica” per imprevistos.. Imagina que el l’antibiotic aquest t’el donen “just” (perfecte!, així no sobre res!) però resulta que quan emplenes la cullera en el camí de la cullera a la boca de la nora cau el contingut… o que si li dones en xeringa…just quan li apliques, aparta la cara i cau tot l’antibiotic per la galta…
Total.. sempre va bé que “sobri una mica” (pero sense pasar-se)
JDA
Comment by JDA — 07/11/08 @ 11:32