Jo mateix

M’ho estic barrufant d’allò més bé! He anat barrufant tots els números de la barrufacol·lecció del barrufets que Planeta ha publicat en català i ara me’ls vaig barrufant de mica en mica. La veritat són més barrufets dels que m’esperava, així que estic més content que un barrufet.
Us els barrufo a tots. A per cert, m’acabo d’assabentar que estem a l’any barrufet.

Apa, ens barrufem!

“Qui no ha somiat de tornar a la infància? És el que li passa a aquest home madur, que, de tornada d’un viatge de negocis, fa una volta involuntària per la seva ciutat natal. En recollir-se davant la tomba de la seva mare, es veu projectat cap al passat, on torna a viure un bocí de la seva infància, però sense perdre la seva manera de ser ni la seva experiència com a adult. Per primera vegada estarà en disposició de comprendre els seus pares.”

I en conseqüència a sí mateix, afegiria jo. Qui no conegui Taniguchi és un autor japonès de còmic conegut per la seva mestria en el costumisme i la seva capacitat de commoure amb el més quotidià. Tot el que llegit d’ell m’ha encantat, però aquesta història és especial, no només pel fet d’estar en català (per desgràcia un luxe en el nostre país), sinó també per la capacitat de mostrar els problemes d’un adult analitzant un petit fragment de la seva infància.

Una obra imprescindible que us la recomano de totes, totes.