Jo mateix

A la pàgina web de Lost han publicat la llista de llibres que apareixen a la sèrie amb una referència al capítol, diàleg, escena…
Com que m’ha fet gràcia he recopilat la llista i he buscat els que estaven traduïts al català o castellà. Qualsevol excusa és bona per llegir!
M’ha fet mandra fer-ho amb tots, així que només he cercat els de la primera.

Primera temporada:

Illa d’Aldous Huxley. En català publicat per Proa en la col·lecció A tot vent 151. Anys 70.

Desconec l’obra de Huxley a part d’Un món feliç. Miraré a la biblioteca a veure què…

Walden Dos de B. F. Skinner. En castellà publicat per Martinez Roca el 1984.

Diuen que una obra polèmica, protofascista escrita per un psicòleg controvertit. Serà qüestió de donar-li un cop d’ull.

Alícia en terra de meravelles de Lewis Caroll. En català publicat per Joventut el 1992

Tinc l’edició de Joventut i és preciosa.

El cor de les tenebres de Joseph Conrad. En català publicat per Edicions 62 el 2002

Aquest me l’apunto, el buscaré a la biblioteca.

El turó de Watership de Richard Adams. En català publicat per Edhasa el 1989.
No he trobat cap imatge. Un llibre molt inspirador sobre la vida dels conills (és una novel·la d’aventures!)

Senyor de les mosques de William Golding. En català publicat per Edicions 62 el 2002.

Un llibre magnífic totalment recomanable per tota mena de públic.

A wrinkle in time de Madeline L’Engle. No he trobat cap traducció.

Harry Potter i la pedra filosofal de J.K. Rowling. En català publicat per Empuries.

El fenomen Potter no m’interessa gaire.

Memòries d’una geisha. Arthur Golden. En català publica per Edicions 62.

Un bestseller, no sóc d’aquesta mena de literatura, però li donaré una oportunitat.

Segona temporada

Barba blava de Charles Perrault.
An ecg workout: exercices in arrythmia interpretation. Jane Huff
Dirty work. Stuart Woods
High Hand. Gary Phillips
Rainbow six. Tom Clancy
The third policeman. Flann O’brien
The turn of the screw. Henry james
After all these years. Susan Isaacs
Hindsights: the wisdom and breakthroughs of remarkable people. Guy kawasaki
An occrurrence at owl creek bridge. Ambrose Bierce
Bad Twin. Gary Troup
Bonjour, babar. Jean de Brunhoff
Lancelot. Walker Percy
The brothers Karamazow. Dostoyesvsky
Areyou thre god? It’s me margaret. Judy Bloom
Musset: Pesies completes, tome 1
Little red riding hood. The brothers grimm
Our mutual friend. Charles dickens

Tercera temporada

A tale of two cities. Charles Dickens
Carrie. Stephen King
Of Mice and Men. John Steinbeck
A brief History of time. Hawking
Laughter in the dark. Nabokov
Stranger in a stange land. Heinlein
The fountainhead. Ayn Rand
Evil under the sun. Agatha Christie
Jurassic Park. Crichton
Catch-22. Joseph Heller
The Oath. John Lescroart
Afro-asian world: a cultural understanding. Kolevzon
The coalwood way. Homer Hicklam
The stone Leopard. Colin Forbes
A través de l’espill. Lewis carroll

Quarta temporada

On the road. Kerouac
The invention of morel. Adolfo Bioy Caseres
Valis. Dick
Slaughterhouse Five. Vonnegut.
Survivors of the chancellor. Jules verne.

Avui faig anys! Així que m’autofelicito: FELICITATS!!!

Amb un cop de google he trobat que tal dia com avui:

1896- El govern espanyol va prohibir parlar català per telèfon
1917- Va neixer JFK
1953- Es va pujar per primer cop a l’Everest
1984 - Va neixer Carmelo Anthony

També he trobat que el mateix dia que jo vaig neixer va passar que:

Va neixer aquest element Kozi

Va morir n’Stephen Timoshenko, pare de la ingenyeria mecànica moderna

Cada 29 de maig es celebra El dia de l’ascenció de Bahá’u'llah

El dia de la democràcia de Nigèria, un insult segons alguns.

Oak Apple Day

Tots entrelluquem la veritat, la intuïm, però preferim tenir-hi els ulls clucs.
Zeitgeist t’ajuda a obrir-los, en tres parts. 1) La religió i el cristianisme en concret
2) 11/S 3) L’ús de la guerra i l’economia com a maquinària de poder i dominació
El documental és de franc i us el podeu baixar a la seva pàgina amb torrent, veure-la directament online o fent una cerca per l’emule. També hi ha subtítols en castellà.

Evidentment no cal prendre-s’ho al peu de la lletra, el documental conté errors, mitges veritats, tergiversacions i fins i tot mentides (començant per les dades d’Horus), però molt em temo que el gruix del discurs sigui probablement cert i com a mínim et dóna un altre punt de vista de l’habitual. A més fa certa gràcia que per contradir les versions oficials, també carregades de mitges veritats, tergiversacions i fins i tot mentides utilitzin les seves mateixes armes.

Zeitgeist, obriu els ulls!

Arran de llegir un article sobre endemismes he descobert dues bestioles que no fa tants anys poblaven les nostres contrades i que avui en dia són més que desconegudes.

El primer és l’erc, Capra pyrenaica pyrenaica (cap analogia política sisplau), també coneguda com a bucarda (el seu nom en aragonès) molt abundant a les dues vessants del Pirineu tan sols fa dos segles. La desaparició d’aquest animal és especialment greu, ja que s’ha produït per la caça esportiva indiscriminada. No hi ha cap excusa l’home n’és directament responsable.

Il·lustració de principi del segle XX

L’altre és el cebre (si s’escriu així), Equus hydruntinus, un ase ancestral que ser capaç de sobreviure des del pleistocé (la primera referència fòssil és del 300.000 abans de crist) fins cap el 1500 i que és el pare (o rebesavi) del nostre ase català. En portuguès també es diu cebre i fou per aquest motiu que quan veieren per primer cop a l’Àfrica un animal a ratlles d’una aparença semblant el bategaren com a zebra.

Pintada rupreste

Fa uns dies que la meva curiositat per l’univers s’ha tornat a despertar, una sèrie de casualitats hi han contribuït. Primer va ser una exposició sobre l’exploració espacial que hi havia a París, després un curset per descobrir a l’univers que es farà a la Fontana d’or, al qual ja m’he apuntat i finalment el re descobriment d’aquesta pàgina.
Fa anys la consultava tot sovint, però durant algun canvi d’ordinador en vaig perdre l’enllaç. Hi trobareu una foto diària sobre l’univers amb la seva corresponent explicació. Van variant l’estil, de vegades són fotografies fetes amb telescopi i passades per l’ordinador sobre llunyanes nebuloses, de vegades fotos del cel i algun cop fotomuntatges sobre l’univers. Sigui com sigui sempre resulten interessants i inspiradores.

Mentre escrivia això acabo de descobrir que la pàgina té una versió en català!
http://www.apodcatala.com/

Maquetant he descobert la problemàtica de ela geminada. Aquest dígraf es pot escriure de tres maneres:

La primera, la més habitual, és utilitzar el punt volat · (està sobre el 3), anomenat middle dot en anglès.

La segona, la menys recomanable és utilitzant un punt, o sigui l.l, fa força lleig i, encara que és correcte, jo només l’utilitzo en aquelles fonts bàsiques on no existeixen els caràcters especials.

El problema de les dues anteriors és que el dígraf l·l ocupa tres caràcters, quan en realitat n’hauria d’ocupar dos. Per això hi ha la tercera solució, la millor visualment, però que té el problema que els correctors ortogràfics no l’entenen. És utilitzar el símbol ŀ (en word es pot fer escrivint 0140 i llavors prement alt+x o bé insertar símbol i buscant-la). És la que utilitzen normalment els llibres, però cada vegada hi ha més descurats que ho fan amb l·l o pitjor encara amb l.l.

Ja ho sabeu si voleu que quedi bé: ŀl

Sempre hi ha hagut sospites sobre la veracitat del viatge dels americans a la lluna i internet està ple de pàgines donant suposades proves de la falsedat dels vídeos i de les fotografies. Jo sempre m’escolto aquestes sospites amb agnosticisme, les sospites són falses però la incertesa de viure en un món prou boig fa que ben bé puguin ser certes i que el final tot sigui un complot.

Per això m’ha fet gràcia trobar una pàgina on demostra el contrari refutant cadascuna de les suposades proves que demostrarien la falsedat del viatge. Feu-ho un cop d’ull que té la seva gràcia

Els caris eren uns paios que van viure al sud-oest de l’actual Turquia entre el 1800 i el 1200 abans de crist. Eren uns reputats guerrers i sembla que van lluitar al cantó del troians i que van treballar com a mercenaris pels farons egipcis.

Perquè us explico tot això, perquè acabo de descobrir que la seva llengua és la última llengua desxifrada del món i a més un català hi té molt a veure.

La llengua havia estat interpretada de diverses maneres a partir d’inscripcions bilingues caries-egípcies de l’època en que hi havia assentaments caris al delta del Nil, però els anys 90 dos estudis un del català Ignaci-Xavier Adiego i un altre de l’alemany Diether Schürr van acabar de posar-hi fil a la agulla i van reconstruir la llengua. Finalment l’eficacia del sistema es va demostrar amb el descobriment d’una inscripció bilingüe caria-grec que es va poder traduir del tot.

Queden molts llengües per desxifrar? D’aquí tres mil anys s’haurà de fer el mateix amb el català? Serveix d’alguna cosa tot això?

Arran d’acabar-me de comprar el joc de rol Polaris, he estat buscant informació sobre l’estel polar. De vegades les coses més evidents ens sorprenen. Sabia que l’estel polar sempre marca el nord, o sigui que és l’únic que roman immòbil al cel i la resta sembla rotar al seu voltant i també sabia que la inclinació de la terra variava amb els anys. Així i tot m’he sorprès que amb els anys també canviés l’estel polar, quan saben les altres dues coses era una deducció evident.
L’eix de la terra varia la seva inclinació aproximadament 1 grau cada 70 anys o sigui que fer una volta sencera (360º) necessita uns 25800 anys. Això s’anomena any platònic, un cicle sencer durant el qual el pol nord apuntarà a diferents constel·lacions.

Com es veu al dibuix a l’actualitat l’estel polar és l’alfa de l’Ossa menor. Durant la construcció de les piràmides l’estel polar era Thuban de la constel·lació del Drac. Durant l’època dels romans no hi havia cap estel polar, ves, que per orientar-se ho tenien fotut. D’aquí uns 1500 anys l’estel polar serà una estrella de Cefeo i cap el 13700 serà Vega un dels estels més brillants del cel i la més brillant a l’estiu.
Segons els càlculs actuals, el 24 de març del 2100 serà el moment en què l’estel polar actual apuntarà amb més precisió el nord de la terra. Segur que alguns grans magatzems en fan festa, tot sigui per vendre més.