Jo mateix

Brutal, acabo de topar amb aquesta magnífica pàgina on pots escoltar música de milers d’artistes de franc. Radios temàtiques, ràdios personalitzades, cerca de cançons….

Tot legal i de franc.

www.deezer.com 

Nocturna és una pel·lícula de dibuixos animats d’un duo català, Adrià Garcia i Víctor Maldonado, especialment recomanable pel doll d’imaginació que s’hi desplega. Realment, en aquest sentit, no té res a envejar als mestres mundials (Pixar i Miyazaki), només un guió un pèl simple la deixa lluny d’aquests mestres. La seva imaginaria està clarament influenciada per Tim Burton i per Miyazaki, però amb un toc propi que la fa única. 
Una petita joia de 80 minuts per petits i grans. No us la perdeu, i a més la teniu en català.

Sinopsi:  
Una sobtada apagada d’estrelles amenaça de deixar la nit sumida en la més profunda foscor. Tim, un nen espantadís que viu en un orfenat, s’omplirà de valor per resoldre aquest desastre enfrontant-se a la seva pròpia ombra, que és fruit de les seves pors. Per aconseguir-lo se submergirà en una emocionant aventura a través de Nocturna, un món paral·lel que sorgeix cada nit quan ens quedem dormits. Allí descobrirà a tots els éssers i criatures que fan que la nit sigui més o menys plàcid, i amb els qui emprendrà un fabulós viatge per intentar rescatar a la seva estrella estimada.

El que importa no és el que narris, sinó com ho narris. Un exemple perfecte d’aquesta màxima és la pel·lícula Le Scaphandre et le Papillon. Un argument que podria ser un drama de “Estrenos TV” es converteix aquí en humor, bellesa i poesia. Dues hores de narració en primera persona que passen volant gràcies a una fotografia i realització impecables. Magnífica, preciosa i totalment recomanable.
Palma d’or a Cannes 2007.

La setmana passada vaig estar a Malta de vacances amb la dona i sense nenes. Això si que són vacances!!
La meva teoria és que si és per quatre dies no hi ha cap lloc al món on no hi hagi racons bonics o interessant per visitar. A Malta hi ha una pila d’excursions a fer, aquestes són les meves propostes:

- Passar el vespre passejant pels voltants de l’Azure Window, una foradada preciosa i un paradís pels submarinistes (algun dia m’hi posaré) i acabar el dia veient la posta de sol sobre el Mediterrani. És un veritable plaer veure com el sol taronjós va desapareixent sota l’aigua.

- Visitar la cala de Xlendi, preciosa. Pots adobar-ho dinant com un rei al Churchill amb vistes a la cala, arran d’aigua (taula 15 sisplau). Redéu quin paté de gambes i quin conill!

- Visitar l’Hypogeum (reserveu-ho amb antelació, sinó no podreu entrar-hi o us clavaran per colar-vos) o algun de les altres temples megalítics de Malta, els més antics del planeta.

- Passejar el vespre per Valetta, la ciutat es buida de gent i només queden quatre turistes i tres parlamentaris. Sopar al Salvino’s (sota la plaça del parlament) un petit restaurant acollidor i amb menjar deliciós.

- Visitar Mdina i les catacumbes de St Paul

- Sopar al waterfront de Senglea mentre contemples les anades i vingudes del jovent maltès, sobretot al Tal-Barklor (o fer-hi qualsevol altre àpat que fan de 6 del matí a 11 de la nit). Pizza tres ciutats!!

- Agafar el cotxe i deixar-te perdre (fàcil, està tot molt mal senyalitzat) per les seves carreteres en mal estat i veure el país.

Apa, com es nota que últimament m’agrada menjar, no?

Tots entrelluquem la veritat, la intuïm, però preferim tenir-hi els ulls clucs.
Zeitgeist t’ajuda a obrir-los, en tres parts. 1) La religió i el cristianisme en concret
2) 11/S 3) L’ús de la guerra i l’economia com a maquinària de poder i dominació
El documental és de franc i us el podeu baixar a la seva pàgina amb torrent, veure-la directament online o fent una cerca per l’emule. També hi ha subtítols en castellà.

Evidentment no cal prendre-s’ho al peu de la lletra, el documental conté errors, mitges veritats, tergiversacions i fins i tot mentides (començant per les dades d’Horus), però molt em temo que el gruix del discurs sigui probablement cert i com a mínim et dóna un altre punt de vista de l’habitual. A més fa certa gràcia que per contradir les versions oficials, també carregades de mitges veritats, tergiversacions i fins i tot mentides utilitzin les seves mateixes armes.

Zeitgeist, obriu els ulls!

La vida dels altres narra la història d’un membre del servei secret de l’alemanya de l’est a principis dels 80. Servei secret que es dedicava a espiar i oprimir els seus propis ciutadans. La pel·lícula és impecable, a través de la mirada del protagonista fa un retrat de la misèria humana tant present en les capes altes de la societat tan polítiques com intel·lectuals, i d’una societat amb un rumb equivocat que no sap fer res més que deixar-se portar, personalitzada a la perfecció per la parella d’intel·lectuals espiats.
Excel·lents interpretacions, sobretot la del protagonista que és capaç d’expressar tan sols amb els ulls la fredor i el desconcert de tota una societat. No us la perdeu.

Acabo d’anar a donar sang, procuro fer-ho quatre cops a l’any, però, com que sempre resulta complicat trobar el moment, acaben sent dos o tres. La veritat, no se perquè la gent no hi va més, trigues deu minuts i et donen esmorzar gratis, que més vols?
Només una recomanació, si podeu aneu a fer-ho a un hospital, no hi trobareu gairebé mai cua i et punxaran amb calma. Tot el contrari de les maratons i els autobusos itinerants, que solen estar més plens i el personal va menys amb compte i algun cop et deixen un trau al braç.
Vinga gent animeu-vos, no costa res!!

M’ho estic barrufant d’allò més bé! He anat barrufant tots els números de la barrufacol·lecció del barrufets que Planeta ha publicat en català i ara me’ls vaig barrufant de mica en mica. La veritat són més barrufets dels que m’esperava, així que estic més content que un barrufet.
Us els barrufo a tots. A per cert, m’acabo d’assabentar que estem a l’any barrufet.

Apa, ens barrufem!

Es pot fer una pel·lícula on el protagonista sigui present a totes i cadascunes de les escenes i en canvi no es vegi mai? Doncs sí, es pot fer i es diu Thomas enamorat.
En Thomas és un agorofòbic que només es comunica amb l’exterior a través del videòfon i així està filmada la pel·lícula, a base de les seves converses, sempre des de la visió del protagonista. És entretinguda, només al final es fa un xic llarga.
Fòbia, amor, sexe, ciència ficció i un toc d’humor amb un plantejament escènic innovador. Ves, que us la recomano.

Infiltrados de Martin Scorcese ha guanyat aquest any l’Oscar a la millor pel·lícula. Alguns diuen que no és la millor d’Scorcese, segurament tenen raó, però per mi és la seva millor pel·lícula dels últims quinze anys.
Excel·lent la interpretació de Jack Nicholson, que per un cop deixa de ser Nicholson per interpretar el seu personatge i impresionant la interpretació de Dicaprio, que es va descobrir com un gran actor a “A quien ama Gilbert Grape” i que des de llavors s’havia esforçat per ocultar-ho.
Només criticable la noia, no perquè no actuï bé, que si ho fa, sinó perquè la seva història sembla forçada a dins el film només per atreure un públic més divers.
En tot cas una gran pel·lícula totalment recomanable.